Èpoques… com un pèndol

Fa dies que no escric cap post, que estic desconnectada de la blogosfera… i és que tot plegat a la meva vida va a èpoques. Però la paraula “època” té una connotació d’un cert espai de temps del qual no gaudeixen les meves èpoques ja que aquestes són molt curtes. Consten de dies i crec que quasi se’n podrien dir “moments”. Moments en què m’endinso en el món dels blocs i m’implico deixant comentaris a tothom, escrivint posts… Són moments que els visc intensament però que no duren, perquè llavors tinc moments en què la feina “exterior”, les obligacions i la vida quotidiana m’envaeix i m’ocupa quasi tot l’espai vital… i tampoc és que m’ho passi malament ja que m’agrada tot el que estic fent i és un moment en què també gaudeixo. Però llavors el pèndol pica contra el límit i torna a l’altre costat. I aquí em teniu, anant i venint com la bola d’un pèndol que no s’està mai quieta. I no us penseu, que no m’agrada ser tant poc constant. I és que això mateix també em passa amb altres aspectes de la meva vida. Ja us havia comentat en algun moment les inestabilitats emocionals que em governen i havíem arribat a la conclusió que eren normals tenint en compte l’edat i les circumstàncies externes. També sóc com un pèndol en les meves afeccions. Èpoques en què llegeixo molt, toco el piano, escric… i èpoques en què no. També em passa amb els hàbits, us havia comentat a finals d’estiu que m’estava enganxant al tabac i al cafè… doncs ara ja no fumo ni prenc cafè. I no és perquè m’hi hagi obligat sinó perquè simplement el pèndol s’ha decantat cap a l’altre costat i m’han marxat les ganes. Ai, a vegades em sembla que sóc tant rara!!! [@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

15 comentaris a l'entrada: Èpoques… com un pèndol

  1. Tarannà diu:

    Benvolguda companya, no cal dir que no et conec però a mi em fa l’efecte que aquest pèndol deu ser la conseqüència lògica d’un tarannà molt inquiet de la Iruna, oi? Trobo que està molt rebé que hom tingui la tira d’ocupacions i de distraccions que li agradin. Jo mateix en podria ser un exemple. Però, és clar, una mínima constància sí que convé trobar, com a mínim en allò que cadascú considerem més important. Jo aposto perquè el pèndol no s’aturi mai, no pari d’anar d’un cantó a l’altre, però que ho faci de la manera més harmònica possible.
    Apa, endavant!

  2. Olenska diu:

    A mi també em passa això. Hi ha èpoques en que m´encontre super activa, amb ganes de fer de tot i de menjar-me el món i d´altres en les que TOT em fa mandra…
    És curiós això… com una persona pot canviar tant d´un dia a l´altre…
    Però bé, paciència i avant… Per cert, molt bé això d´haver deixat de beure café! jo fa temps que ho vaig intentant… i no puc! ( per a mi, la siesta i el café son “droga”!)

  3. iruNa diu:

    TARANNÀ: ja m’ho diuen ja que sóc un cul de mal seient!! val a dir que en certa manera em coneixes bastant, ja que qui em llegeix amb una mica d’assiduïtat i és perspicaç, sap quina és la meva forma de pensar, de sentir i de viure! Gràcies per apostar pel meu pèndol, intentaré ser més constant en les coses que m’importen de debò.

    OLENSKA: Benvinguda al meu bloc!! m’alegro que no sigui la única que es regeix per la llei del pèndol!! jeje, si noia, és ben curiós això.
    per cert, si pogués fer la siesta també seria una gran droga!! t’haig de confessar que el cafè sí, però la coca-cola no l’he deixada, i no se què és pijor!!!

  4. Alepsi diu:

    Mira… diuen que “mal de muchos consuelo de tontos”, no? Doncs això…. que jo també sóc així de “rara”… o així de normal… suposo que tots tenim temporades de tot… i més em valdria a mi que la temporada blocaire se m’acabés ja… que d’aquí a un mes comencen examens… i estic veient que les suspendré totes! xDDD

  5. efe diu:

    Ei, IruNa, que això ens passa a tots. La gràcia, se suposa, és que tu controles el pèndol. Però mira, dona, jo trobe que això és més aviat impossible. O siga que posata a… Doncs disfruta de cada extrem del pèndol.

    Això sí, a mi m’agrada més que et toca extrem blocaire.

  6. iruNa diu:

    ALEPSI: em sembla que m’agafaré a la dita! i perdona les confiances però jo crec que a tu no et passarà mai la temporada blocaire, què fariem sense tu?!?! ara, segur que trobes la manera de continuar per aquí i aprovar els examens!! ànims!
    EFE: ai efe, control control és precisament el que em falta!! però vaja, com tu dius és una mica,per no dir bastant impossible. Intentaré ser una mica menys extremista i tenir més constància en la blogosfera, ja us trobava a faltar!! (s’ha de tenir en compte que ara estic de pràctiques, no vaig a la universitat i no tinc ordinador!!!!)

  7. Alepsi diu:

    Ai, Iruna, Iruneta!!! Jajajaja! Prent-te totes les confiances que vulguis, dona! Que jo també espero que no em passi, però vaja, que si em passés seguiria comentant, crec… xDDD
    No us en desfareu tan fàcilment de mi! xDDD
    [Per cert, sotasigno el que diu l’efe (si ell m’ho permet, clar xDDD)… aprofita quan estàs als extrems per gaudir-ne al màxim!!!]

  8. Floc diu:

    Què va, com vols ser rara! Això ens passa a tots, en diferents moments de la vida. Trobar l’equilibri no és gens fàcil però no per això hem de desesperar. Viu el que sentis i sent el que necessitis, nosaltres estem aquí per escoltar el que ens vulguis dir.

  9. Gatot diu:

    Iruna, tens sort que el teu pèndol va de banda a banda… i que el saps explicar tendrament.

    El meu va de dalt a baix, i em fot cada sotregada…

    vols un cas més raro?

    ptons i llepades

  10. iruna diu:

    iruNa??? molt de gust! jo, iruna. t’he trobat… on? als enllaços d’algun altre blog. m’he sorprès, i més quan t’escolto parlant de pèndols… és que ahir o fa dos dies la williams en parlava i vaig dir-li que jo també em sento “pendular”… quantes casualitats… llegint-te, m’adono que tenim coses en comú, com amb tanta altra gent…, tu i els teus “batecs”, jo pels meus “camins”. Com a mínim, l’ena ens fa diferents.
    (“iruna” també et ve d’un… “desordre”??)

  11. Aliiasa diu:

    T’entenc perfectament perquè m’identifico totalment amb el que escrius, no et preocupis, cada un de nosaltres tenim la nostra manera de ser i la teva és aquesta… Aquí estaré per llegir el que escriguis, encara que jo últimament també sóc poc constant…

  12. Aliiasa diu:

    T’entenc perfectament perquè m’identifico totalment amb el que escrius, no et preocupis, cada un de nosaltres tenim la nostra manera de ser i la teva és aquesta… Aquí estaré per llegir el que escriguis, encara que jo últimament també sóc poc constant…

  13. ard diu:

    Jo sóc víctima, també, del pèndol. Tot i que sovint intento agafar-lo i fer-lo anar per on jo vull, continua amb el seu camí. El pèndol es manté fidel al seu destí. Jo, en canvi, intento lluitar contra ell i ser l’amo del meu propi camí, del meu propi destí. Però llavors,…apareix ell.

  14. iruNa diu:

    Uix… se m’acumula la feina!! Gràcies a tots pels vostres comentaris!!

    ALEPSI: m’alegro que em diguis que no ens desfarem tant fàcilment de tu!! això intento, gaudir al màxim dels extrems del pèndol!!

    FLOC: sí, l’equilibri és el gran secret!! que ningú sap com trobar

    GATOT: no crec que siguis raro, sóm “víctimes” d’aquest pèndol que de vegades va d’un costat a l’altre, de vegades de dalt a baix, a vegades suaument i d’altres a batzegades!!! una abraçada!

    IRUNA: ostres!!!! quina casualitat noia!! quina gràcia, benvinguda pels meus batecs. (ara m’adono que sóm una mica poc originals no? jeje) si més no és el que tu dius, la N ens fa diferents. Ara haurem d’explicar a tothom que no ens confongui pq ami moltes vegades m’acaben posant iruna com tu i jo sóc iruNa!! i la veriat és que no m’ho havia plantejat d’aquesta manera però sí que el desordre pot ser una causa del meu nom!

    ALIIASA: quanto tiempo estimada lectora!! gràcies per defensar la meva manera de ser i tu tranquila, entra quan puguis, aquí ets molt ben rebuda!!

    ARD: vols que et digui un secret? no lluitis contra ell, deixa’t guiar i endur pel seu vaivé i et sentiras més unit amb tu mateix. Viu el pèndol en totes les seves vessants!! per cert, benvingut al meu bloc, m’alegro que t’hagis passat per aquí!!

  15. ard diu:

    moltes gràcies per aquest consell. La veritat és que m’ha agradat i m’ha fet pensar. Saps? Anant d’un costat a l’altre del pèndol em sento més acompanyat quan sé que no sóc l’únic.
    Gràcies per la benviguda, i si no t’importa m’hi aniré passant de tant en tant.

Els comentaris estan tancats.