Retrat

quadre de Hopper

Mitja tarda, el sol es comença a amagar, traçant ombres que contornegen les façanes dels edificis solitaris d’aquest carrer. M’assec, m’aturo. No tinc ganes de caminar més, de vagar per carrers buits d’esperança, freds i punyents. Obro la llibreta, ja vella i arrugada, cansada de ser utilitzada sempre en els moments de foscor, privada de relats frescos, de dibuixos somrients, de carícies en forma de frases amarades per la serenor. Passo les pàgines, obro la ploma i començo a retratar el que veuen els meus ulls, quasi per inèrcia, sense processar els gestos de la meva mà. Em deixo endur per la imatge, per paraules que complementen la buidor d’aquesta fulla i deixo de pensar, deixo de sentir-me cansat, deixo per un moment de ser jo, de ser el jo pudent impregnat de tristesa i de por. I observo, miro, contemplo i no intento comprendre. Línies rectes, solitàries, que s’entrecreuen sense demanar-se permís… i enmig, com refugiades d’una tempesta de gel, quatre figures romanen callades, compartint el silenci d’un instant fugaç. Es miren, còmplices de ser objectes del meu retrat i segueixen prenent el cafè i l’aigua. Ja no sento la remor dels cotxes, la fredor de l’aire, de mica en mica es van perfilant els seus rostres i tot es centra en l’interior d’aquest petit món que sembla haver quedat aïllat com una bombolla d’escalfor que flota entre el glaç. De sobte començo a entreveure un color, començo a sentir la seva olor i noto com m’embolcalla. Porta un vestit vermell, vestit que es resisteix a caure en l’apatia de l’entorn, a ser un objecte més, a passar desapercebut. I en la meva ment també pinto de color vermell els seus cabells i els seus llavis, sensuals. I una escalfor comença a néixer dins meu, el desig de seguir endavant. Llavors la façana es comença a tenyir amb aquest color i per uns instants sento que tot pot ser possible. Es tornen a mirar, ella enceta una conversa amb el cambrer i la seva veu sembla protegir-los. Paraules de mitja tarda, sense sentit, que acompanyen a quatre desconeguts que satisfan el desig d’un observador solitari. Tot sembla ser fàcil. Però aixeco la vista i els meus ulls tornen a veure-hi. No hi ha ningú. El fred punyent del carrer em cala per dins. Miro i la façana torna a ser negra. Em miro i torno a ser jo, navegant en solitari entre aigües que no entenc. Sospiro i tanco la llibreta, no vull tornar a mirar el record del que no ha sigut.              

Iniciativa creada per Onix (gràcies!)

Bé, he intentat fer el que he pogut, el nivell està molt al nois, espero que us agradi!!

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

17 comentaris a l'entrada: Retrat

  1. I tant!!!
    Si és preciós…!!

    🙂

  2. Alepsi diu:

    Iruna… quan et vegis capaç d’alguna cosa… hòstia, tremolarem tots!!! Que chulu!!!! M’encanta!!!! Felicitats!!! Quin nivellassu!!!

  3. efe diu:

    Molt bonic iruna, molt bonic. Tot és possible. Només cal tenir els ulls oberts. Molt bonic.

  4. kurtz diu:

     Dorothy: …li he de dir al Jack que no nem bé, que no puc més, estic farta d’aquesta situació, li preguntaré quan deixarà la seva dona?, demà he d’anar a la perruqueria, m’he de tornar …

  5. Laprí diu:

    Uohh, fantàstic, has creat la història del que ho veu tot des de fora 🙂

  6. Laprí diu:

      1 de gener. Després de caminar sense rumb fix, va veure una cafeteria oberta, en va obrir la porta i es va dirigir cap a la barra. El cambrer li va preguntar “Què voldrà?” “Un got d’aigua, sispla…

  7. Pd40 diu:

    Carai si està alt el nivell!! I tant, aquest relat és preciós!! Molt, m’ha agradat mooooooolt!! No sé si tornar a obrir els ulls, no sigui que el post hagi desaparegut 😉 Felicitats iruNa!!

  8. kurtz diu:

    M’agrada. Càlid, íntim…

  9. williams diu:

    Molt rebé!!! M’encanta la que s’està liant…

  10. Tarannà diu:

    L’enhorabona Iruna, és realment maco el relat. Transmet una forta melangia, tan sols interrompuda per un instant de calidesa il·lusòria. Està molt ben dibuixat!

  11. onix diu:

    Iruna dic el mateix que l’Alepsi (per variar ) tremolarem !!!!
    De veritat magnífic gràcies moltes gràcies per fer d’aquesta anada d’olla quelcom entranyable

  12. Floc diu:

    Ostres IruNa quin text més bonic!
    Ara que a mi no em sorpren perquè ja fa temps que sé que ets una passada amb la ploma!
    No se de què va això de l’Onix però em sembla estupendo!
    Visca la creació literària!

    (per cert, ja tinc bloc!!)

    Una petonàs!!!

  13. iruNa diu:

    Ei… moltíssimes gràcies a tots per haver-me llegit i haver-me deixat un comentari… que jo sóc molt sensible i de seguida m’emociono!!! jeje, és broma. M’alegra haver participat en tot aquest merder tant increible que s’ha organitzat i enhorabona a tots una altra vegada pels vostres escrits, que aquí la majoria que m’ha comentat ja ha fet la seva pròpia versió de Hopper!! així és que el qui em visiti i vulgui llegir més interpretacions d’aquest quadre tant suggerent ja sap a on anar-les a buscar!!

  14. tirai diu:

    Ostres! ostres! quin relat més bonic

  15. L'avi diu:

    Benvolguda iruNa, no es feu la modesta, que us han heu sortit molt bé. Molts dels que es diuen professionals de les lletres, ja els agradaria fer el que vostè ha fet…

  16. Shia diu:

    Sols puc dir una cosa, Genial!
    Continua així!

  17. iruNa diu:

    tirai,muntsa,avi i shia: GRÀCIES!!!!
    Tarannà: ostres, no ets cap spam d’aquests, això espero!!! perquè els odio profundament… nose, si vols comentar-me el post com que veig que en aquest sí que et deixa publicar comentaris ho pots fer aquí… jo ja ho entendré, no et preocupis!!
    i perdona les molèsties noi, jo i la informàtica no hem sigut mai gaire amics!!!

Els comentaris estan tancats.