De compres

Avui he anat de compres (dia consumista total) amb tota la meva família. Sí, sí… pare, mare, germana i una servidora. Resulta que el meu pare s’havia de comprar un “traje” i hem aprofitat l’avinentesa per firar-nos tots una miqueta. I de passada, tot s’ha de dir, fer alguna cosa tots junts ja que feia molt de temps que no fèiem res en família i com que la meva mare està lesionada, de baixa i una mica depre… doncs anar tots juntets l’ha animat bastant. (que dius, mira que hi ha coses una mica més culturals per anar a fer que comprar roba!!)Doncs bé, jo m’he comprat… Ai!! Que no volia parlar-vos del que m’he comprat (que tampoc crec que interessi a ningú) sinó que tenia ganes de fer una petita reflexió.

Resulta que això d’anar de compres és com una mena de ritual. I m’hi he estat fixant i és molt divertit veure com homes i dones viuen les compres d’una manera tant diferent. Per posar un exemple, a la primera botiga que hem entrat pel meu pare ha sigut arribar i moldre. El primer traje que s’ha emprovat l’hi ha agradat (que per cert li quedava que ni pintat, vaya planta té el meu pare! Je, je) i se l’ha quedat. No hi ha més complicació, tema resolt en molt poc temps. I és que generalment els homes per aquestes coses són força simples i pracmàtics. Ai senyor, però després arribem les dones i la cosa es pot arribar a allargar fins a hores insospitades! Que si primer fem una ullada a TOTES les botigues perquè… i si et compres alguna cosa que després gires la cantonada i la trobes més bé de preu i més maca? No, s’ha d’estar segur del que es compra! I que si això és massa car, i que si això no em queda bé, i que si ara veig això i que si ara veig allò que també m’agrada, i que si això ara em fa el cul gros, i que si… i que si… i els pobre homes desquiciats, marejats i fastiguejats aguantant estoicament drets al costat del provador, plens de peces de roba, bolsos i bosses, i mirant-te amb cara de “ però si tot et queda bé, vols fer el favor d’acabar d’una punyetera vegada!”. I el millor de tot és veure el típic noi que acompanya a la novia a comprar i que, passada certa hora crítica on es traspassa el llindar de la desesperació, te’l trobes jugant a rallys amb dues sabates d’una prestatgeria! (això no és broma, un dia ho vaig veure amb els meus propis ulls: el tio fatal, amb dues sabates a les mans, fent el soroll dels cotxes col·lisionar entre sí, amb una cara a boig que no s’aguantava). Realment obro un petit parèntesi per retre un homenatge a tots aquests pobre homes que no engeguen a parir a les seves dones, novies, filles… i que tenen la santa paciència d’aguantar-nos!

En fi, que al final, entre pitus i flautes, ( i tenint en compte que hem parat unes quantes hores per dinar, fer cafès… ) hem estat voltant des de les 11 del matí fins a les 8 del vespre! I el pitjor de tot és la quantitat industrial de pasta que ens hem arribat a gastar entre tots!!! (sort que aquestes grans compres només es fan molt de tant en tant)

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

13 comentaris a l'entrada: De compres

  1. efe diu:

    Ja tens raó, IruNa, que jo recorde la compra d’unes sabates que em va fer guanyar el cel.
    Quines em queden millor? Aquestes o aquelles altres que vam veure fa tres hores?
    M’agrada el teu post.

  2. Tarannà diu:

    Amb el benentès que no totes sou iguals, ja portes raó, ja! No són tòpics, estereotipus o llegendes urbanes això que comentes de l’especial relació que teniu les dones i les compres, tant diferent de la que puguem tenir els homes.
    El teu article m’ha fet recordar alguna experiència d’aquest tipus, d’anys enrere, a partir de la qual vaig prendre la següent determinació: “no tornaré a anar de compres amb cap noia”. No obstant això, val a dir que no segueixo fil per randa la decisió i, a voltes, encara caic en el parany.

  3. Alepsi diu:

    Quin gran post, Iruna!!!! xDDDD
    Quanta raó tens! Jo, que ja ho he dit moltes vegades, no sóc gaire femenina… i anar a comprar roba m’ha de venir molt de gust. I no aguanto gaires hores.

    Però lo dels homes desquiciats sí tens raó… a mi m’apassiona mirar els “homes penjador” al costat dels emprovadors, amb cara de fàstic quan la cortina està tancada i amb un somriure forçat quan obre: “et queda molt bé!” “Vols dir? Em fa aquesta arruga aquí que sembla que m’hagi menjat un elefant!” I cortina tancada de nou.

  4. iruNa diu:

    HIGGINS: primer de tot gràcies per entrar al meu bloc i benvingut!! L’aparença, el físic, el estar guapo… és un dels punts forts de la societat actual (encara que potser molta gent no hi estiguem dacord) però costa tant trobar roba diferent, que surti una mica de la moda que porta tothom!!

    EFE: jo crec que tots els tios que heu aguantat aquesta situació en algun moment de la vostra vida i que us heu vist reflectits en el post, ja teniu una part de cel guanyat! M’alegro que t’hagi agradat el post!

    TARANNÀ: al escriure aquest post he fet una generalització del tema compres-homes-dones, estic d’acord amb tu que no totes sóm iguals. Jo per exemple, m’ha de venir molt bé passar-me el dia mirant botigues i haig de tenir un dia d’aquells de bon humor i que tot m’agrada, perquè sino ni jo mateixa m’aguanto i no duro ni dos minuts a les botigues! i no és per desanimar, però conec uns quants tios que cada vegada que van de compres acaben dient el famós “mai més” i al cap del temps hi tornen!

    ALEPSI: per fi la opinió d’una dona!! jeje Tal com li he dit al Tarannà jo tampoc sóc de passar-me hores i hores comprant pq si no tinc un dia estupendo m’agovio molt. De fet el que més em diverteix és veure tot el panorama que he descrit al post i sí, tens raó, els “homes penjador” són brutals!!

  5. tirai diu:

    Ja tens raó Iruna . Jo en això sóc molt poc femenina i és arribar i moldre, però quan he anat de compres amb alguna amiga d’aquestes que triga i triga acabo dels nervis i compadeixo als homes que es troben així!

  6. Tarannà diu:

    És cert, aquest famós “mai més” té ben poca credibilitat. La meva mateixa experiència ja m’ho està demostrant de tant en tant.
    PREGUNTA: una dona és més o menys femenina si va a comprar sovint i si li agrada anar a comprar? Ho dic pels comentaris d’ALEPSI o TIRAI. Si més no, com a mínim m’ha sobtat aquesta identificació de compres i femeninitat.

  7. iruNa diu:

    Si, si… és realment curiós que de moment totes les noies que han comentat alguna cosa del post (Alepsi i Tirai) diuen que són poc femenines pq no s’estan hores i hores de compres. (molt bona pregunta Tarannà)
    I jo tb us pregunto, PQ? jo personalment no crec que ser femenina sigui això. No penso que faci falta ser una consumista empedernida per anar una mica “mona” per la vida. Amb 4 peces de roba malgirbades es poden fer meravelles!

  8. Alepsi diu:

    Nononono! Jajajaja! A veure, jo sóc femenina (al menys tinc dos pits i no tinc res que em pengi entre les cames… això deu ser que sóc femenina, no?). Volia dir que no sóc un prototipus de dona, en aquest aspecte. Que se sol dir que a les dones ens torna boges anar de compres i tal i tal…. i que en el meu cas no és així. Jajajajaja! La feminitat no es mesura en bosses de roba plenes! 😉

  9. Aliiasa diu:

    A mi em passa justament a l’inrevès, a mi no m’agrada GENS anar de compres, i a la meva parella li encanta (quan la roba és per mi), i jo entro a l’emprovador, i ell està fora i em va portant roba, i quan ja he acabat de tot me’n porta més… I jo m’estreso molt, acabo fins els nassos perquè no hi ha res que m’agradi i finalment no em compro res…

  10. onix diu:

    Un post Genial Iruna
    diria tantes coses que quasi millor faig un post
    El que em sobta mes de tot es perquè no ens considerem femenines jo tambe quan em defineixo dic que no ho soc , potser que… reflexionem !!!XDDD, m’ha agradat molt llegir-te iruna

    Un gran homenatge per els homes”PENJADOR “si senyora!
    :)***

  11. Alepsi diu:

    Si no me n’estava enfotent, Tarannà!!! Jajajaja! En realitat admiro i respecto la tasca d’aquests homes que fan un gran bé a la comunitat! xDDD

  12. iuki diu:

    Cuca! així que dia consumista total, eh? guai. Ja va bé tenir-te d’aquests de tant en tant! (i sinó, sempre ens quedarà la botiga de “avui tot a 3 euros” xDDD)
    A mi… no m’agrada anar massa de compres (o potser ara m’agrada més que abans?), però clar, si s’hi ha d’anar, s’hi va. El que m’emprenya és no trobar allò que busco o que no m’agradi res del que m’enprovi. I ja en tinc d’aquests dies, ja… 😛
    Jo sóc més de compres d’aquelles inútils… últimament, com que a Gimeno em surt tot més barat, no paro i això no pot ser…
    Per cert, què tal el bolso? 😉
    petonets i fins dijous, bonica!!!!!!!!! muaca!!!!

  13. iruNa diu:

    A totes les dones que estan penjant comentaris al meu post, crec que hem reflexionar sobre el tema de la feminitat tal com diu onix. És que potser hi ha un punt de “vergonya” al reconèixer que ens agrada sentir-nos guapes? és que necessàriament això significa estar-se una hora per arreglar-se i estar boja per les compres? jo crec que no!!!
    i als homes que s’hagin pogut sentir ofesos (tarannà)torno a repetir que aquest post i els seus comentaris en el fons són un homenatge als “homes penjador”!!!
    ONIX: benvinguda al meu bloc!! m’alegro que t’hagi agradat el post i espero tenir-te més sovint per aquí!!
    IUKI: les compres tontes són les pitjors!!!! pq penses:”total, són 3 euros, és molt barato” però és que de 3 euros en 3 euros… a final de mes la cosa pot ser bastant ruinosa!! per cert, el bolso molt bé, jeje. Ens veiem tomorrow!!!! pto i abraçada!!!

Els comentaris estan tancats.