Petits plaers de la vida

Ahir al vespre sortint del metro per anar a casa em va enganxar tot el chaparrón de pluja que va caure i jo, efectivament, no portava paraigües!! (solc fer aquesta mena de coses). Però de sobte no em va importar gens ni mica, vaig començar a veure a tothom que corria per aixoplugar-se, estressat i de mala llet i la imatge em va fer riure. El cel estava gris, llampegava i feien trons, el Barça estava perdent i dels bars es desprenia un cert malestar… I jo escoltava Cold Play amb el meu mp3 i caminava pel carrer amb calma, sentint com les gotes d’aigua m’anaven mullant cada vegada més, notant la seva fredor… i amb un somriure a la cara. I la gent em mirava amb una cara!!! (de fet és normal) i us ben juro que no m’havia pres cap substància estranya!! Jeje.. Va ser un moment força màgic en el qual em vaig sentir plenament agust amb mi mateixa, podríem dir… feliç?

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 comentaris a l'entrada: Petits plaers de la vida

  1. Alepsi diu:

    Hosti!
    Jo quan plou mai porto paraigües! Jajajaja! A no ser que porti papers o coses importants, que llavors els hi poso a ells.
    Total, que és ben divertit veure la gent arraulida, corrents, estressada, per arribar a casa i aixoplugar-se… i tu, mentres anar deixant fer… és fantàstic!!!!

  2. De vegades necessitem moments així per sentir-nos vius del tot. Saber trobar-los… aquesta és la qüestió.

  3. efe diu:

    Mmmmm, que gust de veritat. Acabaran descobrint que l’aigua de pluja té alguna cosa màgica. ja veuràs. IruNa, gaudeix dels moment així. 🙂

  4. iuki diu:

    Va, explica què et vas prendre realment, xamaneta… que no passa res… 😛
    Moments així, no els has de deixar escapar 😉 (això si, t’he de dir que a mi no m’agrada gens mullar-me… i per cert, pregunta existencial q em feia en fardatxitu fa dos dies… perquè arronsem les espatlles quan plou si ens mullem igual? aaaah… xD)
    Bona nit carinyo! ens veiem dijous vineeeent!!!!! ja m’explicaràs… amb els noiets… que et porten de caaap! jejejeje
    smuac! 😉

  5. iruNa diu:

    ALEPSI: jo normalment no porto paraigües i tb faig com tu: abans són aquelles coses que es poden fer malbé que no pas el meu cabell o la meva roba!!
    JORDI JORDI: jo crec que aquests moments no els has de trobar, que et troben ells a tu. Crec que el secret és en estar receptiu per poder-los escoltar i gaudir!
    EFE: més que l’aigua de la pluja (que tenint en compte que queia del cel contaminat de la gran ciutat… era per trencar el rollo místic…jeje) crec que va ser un cúmul de moltes circumstàncies: turmenta(que m’encanten), coldplay (que tb m’encanten)… la nit… que tb m’encanta… què més dir?
    IUKI: vale, vale… em vaig pendre una dosi de relaxant neuronal que de tant en tant em va molt bé per flipar amb coses d’aquestes!! jeje (és broma) ens veiem dijous vinent guapíssima!!!! un pto enorme
    FORRESTG: benvingut al meu bloc forrestG!!! crec que el teu comentari és molt encertat pq justament aquest petit moment de felicitat no el vaig anar a buscar, em va aparèixer i jo el vaig saber aprofitar!! per cert, no puc accedir al teu bloc des del meu!

Els comentaris estan tancats.