Hormones alterades

Jo no se què coi m’està passant però sento que les coses estan canviant. De sobte em sento com aquella serp que deixa enrera la pell seca que l’ha acompanyat durant els últims temps i surt lluent i alhora estranya amb el seu nou vestuari. És com si de sobte em sorgissin inquietuds que desconec… o que potser havien estat massa amagades? No ho se, la qüestió és que últimament no m’acabo de conèixer i em sorprenc a mi mateixa , però m’agrada tot el que m’està passant, m’agrada aquesta nova pell. Aquest estiu m’ha estat acompanyant un cd, concretament l’últim dels Red Hot (Stadium Arcadium) i cada vegada que escolto alguna de les cançons que em fan posar més la pell de gallina no puc evitar un somriure d’orella a orella i que se m’escapi alguna rialla. Em sento… feliç? No m’atreveixo a utilitzar aquesta paraula, però sí que em sento alterada, contenta, eufòrica, divertida… amb moltes ganes de parlar i conèixer gent nova. I no cal que us digui com l’estic liant últimament amb els nois! Ara mateix m’agraden tots!!! 😉 (a veure, pot sonar molt lleig això segons com s’interpreti, vull dir que n’hi ha bastants que em ronden i que rondo i que tot plegat em diverteix). Intento no fer mal a ningú i simplement jugar al joc de la seducció i sentir-me altre cop viva, desitjada… jove? (ara alguns pensareu: Ostres, quants anys té la Iruna? Doncs de fet tinc els que em pertoquen per fer el que ara estic fent, el problema és que aquests últims anys havia estat portant una vida de massa adulta, rodejada de gent més gran, de responsabilitats que encara no em toca assumir… ) i ara… tot un món se’m descobreix. I no només el món sinó que jo també m’estic descobrint a mi mateixa! Recordeu que fa temps vaig escriure un post sobre les pastilles anticonceptives? (si no ho recordeu i teniu ganes de llegir-lo em sap greu però haureu d’anar-lo a buscar perquè no se pas com es fa això que feu que des del post s’enllaci i quan cliquis vagi a un altre lloc….perdoneu la meva incultura en aquests temes) Doncs fa uns dos mesos i mig que les he deixat i jo diria que les hormones se m’han alterat!!! De fet fa 3 setmanes que m’hauria d’haver vingut la regla i encara l’espero (tranquils que no tinc motius per estar preocupada). Però suposo que el cos necessita tornar-se a reajustar, igual que jo necessito temps per adaptar-me a aquesta nova pell.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

9 comentaris a l'entrada: Hormones alterades

  1. Alepsi diu:

    Iruna… estàs ben sonada! Jajajajjaaja! M’encanta! Entenc perfectament aquesta sensació de sentir-te jove de nou! Jo porto tot l’any experimentant-la després de molts anys, també, vivint com una iaiona, envoltada de gent gran i de responsabilitats i obligacions que no em pertocaven….
    I jugar a la seducció amb 2 o 3 homes a la vegada… és molt reconfortant, realment! Jejejeje! [Sense fer mal a ningú, com tu dius (que després la gent se’m tira a sobre per mala persona.. xDDD)].
    Gaudeix d’aquesta nova pell i… ja aniràs explicant! xD

  2. iruNa diu:

    ALEPSI: una mica loca si que estic… jeje però ara sento que haig de viure aquesta època, i no et creguis, que alhora em sento estranya enmig de l’eufòria i hi ha una part de mi que pensa que no és real, que m’estic enganyant.
    Respecte al tema dels homes, no estic fent res de l’altre món, simplement m’agrada quedar per fer un cafetó i parlar amb gent diferent, obrir una mica el camp de visió!!!

  3. Alepsi diu:

    Doncs això és el que et deia! Jajajajaja! Que disfrutis tot el que puguis!!! Que jo estic fent el mateix i també em sento una mica així, com fora de lloc, depén de com… com… no sé, és raro sentir-se diferent a fa un temps, però sentir que ets la mateixa persona… ai, no sé, m’explico bastant malament… jajajaja!

  4. Tarannà diu:

    Caram amb la iruNa, deixa-la anar…! Veig que estàs en fase d’obrir-te horitzons en diferents aspectes de la teva vida. Concretament amb els homes, bo i utilitzant armes i jocs de seducció que sobretot vosaltres, les dones, sabeu posar en pràctica, i vers els quals nosaltres, els nois, hi podem caure amb més o menys facilitat. Què bandarra! ;). Ho sé, he generalitzat força però per aquí deuen anar els trets.
    Quant al tema de conèixer-se a un mateix a aquestes alçades de la vida, jo també m’estic sorprenent. Quan pensava que en aquest sentit ja tenia la feina feta, aquest estiu els fets m’han demostrat que no és pas així, que encara queden facetes, qualitats i potencialitats per descobrir… Mentre tots aquests elements siguin positius, cap problema i benvinguts siguin! Qui sap si fins als quaranta estarem immersos en aquest període de descoberta i de canvis de pell de què parles… Per cert, dubto que només es tracti d’una qüestió hormonal.

  5. efe diu:

    Ui, que tenia ganes d’escriure’t fa molt de temps!! Però he estat embolicat. Deixa que les hormones s’alteren fins que no puguen més. I deixa’t que et volten. ës normal. Perquè a tothom agrada sentir-se desitjat, no?
    Dons això aprofita’t d’aquesta nova pell que tens. Segur que amb ella t’ho passes d’allò més bé.

  6. iruNa diu:

    ALEPSI: no t’expliques malament, se a què et refereixes! doncs, a disfrutar noia, que la vida són quatre dies!!
    TARANNÀ: jo crec que a la vida constantment ens estem redescobrint, anem aprenent de les experiències que vivim i ens anem modelant. Si no fos així sempre seriem iguals i ens quedariem estancats. Però suposo que hi ha èpoques en què ets més conscient d’aquests canvis i et sents una mica estrany amb tu mateix. Referent al tema homes, ho reconec, ara mateix sóc una mica bandarra… 😉 només espero no picar-me els dits ni fer mal a ningú, només jugar! i sí, jo tampoc crec que tot això sigui només hormonal però m’ha fet gràcia titular el post fent referència a això.
    EFE: accepto les disculpes… no passa res home! mentre de tant en tant sàpiga alguna coseta de tu ja estic contenta, que m’agrada molt que em visitis!
    Jo crec que sí, que a tothom li agrada sentir-se desitjat perquè això fa pujar l’autoestima i un es sent millor amb un mateix. Gràcies pels ànims i et prometo que intentaré passar-m’ho molt i molt bé!

  7. Aliiasa diu:

    Eis, doncs endevant, me n’alegro molt de que tot et vagi així de bé! Disfruta tant com puguis, i no cal que borris el somriure de la teva cara, que de ben segur que aquesta nova pell et queda molt bé ;).
    Petons!

  8. efe diu:

    Ei, lectora de Nietzsche, ens tens abandonats. 😉

Els comentaris estan tancats.