Moments de canvi… nous propòsits

Comença un nou curs després d’un llarg estiu ple d’experiències que l’han fet molt diferent als estius viscuts amb anterioritat. Un estiu en què he pogut desconnectar realment de la vida que m’havia envoltat fins ara. Però tot allò que és bo, diuen que s’acaba… si més no jo diria que passa més ràpid del que voldríem.

Normalment la gent es fa propòsits a l’estrena d’un nou any, els típics “aniré a un gimnàs, faré règim…” que es diuen per fi d’any. A mi això normalment no em passa perquè, siguem realistes, ningú acaba complint aquests “nous” propòsits (ho poso entre parèntesis perquè com que es repeteixen cada any, de nous ja no en tenen res). Però aquest any, amb l’arribada d’un nou curs a la ciutat, se’m plantegen nous reptes. No se si seré capaç de complir tot allò que em proposo, segurament sóc força agosarada, però si més no tinc ganes d’intentar-ho per sentir-me millor amb mi mateixa. De fet, tampoc es tracta de grans propòsits, tant sols vull poder conservar algun “bocinet” dels petits plaers que aquest estiu he descobert que existeixen, com és anar a prendre un cafè amb els amics i dedicar una mica de temps a la conversa, llegir més sovint i escriure els meus pensaments, dedicar-me una mica de temps a mi mateixa, improvisar i no deixar que l’horari governi els meus dies… Són coses una mica complicades però aquest estiu he recordat que aquestes són les coses que em mantenen viva, que les necessito i que les havia oblidat.

Els canvis sempre m’han costat, ja des de petita, i no tinc gens de ganes de tornar a la rutina, a l’estudiar, als metros, al no tenir temps… Ser que una vegada hagi començat ja no se’m farà tanta muntanya, però tinc por de perdre aquesta calma, de tornar a perdre’m entre tantes exigències i presses, per aquest motiu em resisteixo a marxar e intento evitar lo inevitable.

En fi, (Serafí) desitgeu-me que sigui capaç de gaudir d’aquest últim any com a estudiant i que pugui assaborir els plaers de la vida entre exàmens, classes i mals de cap.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 comentaris a l'entrada: Moments de canvi… nous propòsits

  1. Alepsi diu:

    Et sembla si ens ho desitgem mútuament?

    Jo vaig descobrir, a finals del curs passat, que prendre’m les coses amb calma i saber que no sóc imprescindible enlloc, és una bona teràpia per alleugerar l’estrés. Si puc, sempre surto 5 minutets abans de casa, així mentre la gent corre pels passadissos del metro jo vaig caminant lentament, gaudint de les cares atrafegades que em creuo i de la música que em sol acompanyar…

    El meu nou propòsit és llegir més llibres… que al final mai no tinc temps. Però no crec que l’aconsegueixi… els manuals de la carrera m’ocupen tot el temps de lectura… :s

  2. Tarannà diu:

    Ep Iruna, així que darrer any de carrera? Aprofita’l tant com puguis, eh! Jo aquest curs que hem passat també pensava que seria el meu darrer any com a estudiant, ja que no tenia pensat seguir fotent-li més enllà de la llicenciatura. Però ves per on, el curs entrant seguiré estudiant, aquesta vegada un màster que m’especialitzi una mica. Al tanto doncs, perquè estudiar pot arribar a ser addictiu.
    Que hi hagi sort amb els canvis i els nous reptes! Ens veiem pels metros (jo sóc dels que van atrafegats).

  3. efe diu:

    Resposta a la teua pregunta (esborra el missatge si vols després):

    Iruna: et conteste ràpid que ara no tinc temps.
    A mi m’ha ensenyat Vullunfestuc.
    a) li poses a teua la imatge aquest nom masthead.jpg.
    b) vas a la carpeta images
    c) carregues images i carregues la teua (i així substuieixes a la que hi havia).
    d) crec que ja està.
    Si funciona m’ho dius

  4. iruNa diu:

    ALEPSI: intentaré aplicar-me la teva teràpia i anar més tranquila pel món. però és que avui he començat les classes i el professor ha apurat fins l’últim minut!!! on s’ha vist això? estic bastant indignada. I per cert, el propòsit de sortir més sovint ja el vaig complir ahir, que he anat a dormir a les 5:30 del matí!!! jeje
    TARANNA: de moment és l’últim any, no se si després estudiaré alguna cosa més, segurament que sí perquè en el fons, i per més que em queixi, m’agrada la vida d’estudiant i m’agrada aprendre.
    Bé, seguiré el teu concell i aprofitaré al màxim aquest “últim” any!!!
    p.d: si veig algú que va molt atrafegat al metro pensaré en tu!! (si és que no sóc jo l’atrafegada de turno!)
    EFE: tb t’he contestat al teu bloc. Merci!! (guardaré el missatge per quan ho pugui fer)

  5. iruNa diu:

    Mira Tarannà, jo intento anar pel metro o amb l’mp3 a tot drap per aïllar-me del món, o llegint. A vegades pot ser una mica complicadet llegir pel metro o pels carrers però de veritat que quan hi agafes la pràctica va molt bé. Així és que si algun dia veus una xiflada que va caminant lentament entre la multitud estressada amb un llibre obert a les mans… aquesta sóc jo!

Els comentaris estan tancats.