…nit de tempesta…

Els trons ressonen llunyans, com l’eco suau d’una melodia misteriosa. La pluja cau intermitentment, a diverses intensitats, inundant d’aromes un aire que de sobte esdevé pur i fresc. El cel fosc, els núvols cobrint les estrelles com un tel de boira opac i impenetrable. De tant en tant l’espetec d’un llamp que il·lumina els ulls i deixa entreveure per uns instants les sinuoses formes que creen els núvols, arrossegats pel vaivé d’un aire capritxós. El soroll harmoniós de les gotes d’aigua aterrar sobre l’herba molla, sobre l’asfalt i les cadires de plàstic. La suavitat d’una manta que et protegeix en la intimitat, que t’aporta escalfor i comoditat. Una habitació a les fosques, una finestra oberta, una persona que observa, una nit de tempesta.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: …nit de tempesta…

  1. Aliiasa diu:

    Com m’agraden aquestes nits de tempesta! Molt maco el post, m’ha recordat alguna nit de fa un temps…
    Petons!

  2. Tarannà diu:

    No sé si aquesta descripció reflexiva sobre la tempesta es basa en la que va caure sobre la Garrotxa dissabte passat. Sigui com sigui, encaixa moltíssim al que vaig copsar pujant i baixant valls de l’Alta Garrotxa abans d’ahir: trons, aire fresc, núvols…
    És força agradable el caliu que fa créixer una tempesta d’estiu i ho has sabut transmetre a les mil meravelles.
    Bona nit!

  3. hyDe diu:

    Per un moment, ho he pogut veure 🙂

  4. iruNa diu:

    Gràcies pels vostres comentaris!
    TARANNÀ tens tota la raó, la descripció correspon a la tempesta que va caure ahir a la Garrotxa, que deu ni do!! ja feia massa temps que no en queia una de semblant i la veritat és que la natura ho ha agraït perquè el verd ha tornat a predominar en el paisatge. M’alegro que poguessis presenciar aquell espectacle!

Els comentaris estan tancats.